Rafa Larreina és parlamentari basc per EuskoAlkartasuna. I es troba de visita per lIlla, convidat per Esquerra Republicana.Avui ofereix una xerrada a Manacor, al Centre Sociocultural del Consell deMallorca, a les 20 hores
PALMA El parlamentari basc Rafa Larreina (Gasteiz, 1956), analitza la situació d’stand by en què es troba el conflicte a Euskadi. Continua essent Arnaldo Otegi un interlocutor vàlid? Eusko Alkartasuna sempre ha mantingut que parlarà amb tothom que estigui compromès amb la solució al problema basc.
Hem xerratambOtegi, i ho faremen un futur, no hi ha cap dubte. Perquè el diàleg polític és fonamental per resoldre problemes polítics. Quèhi sobra? Allò que no és necessari és la repressió de l’Estat, les tortures, la dispersió de presos d’ETA, lesmesures judicials…, de la mateixa manera que ETAsobra.Ni unes ni les altres són receptes vàlides. L’esquema de les dues taules de negociació, idò, és encara viable? És clar que ho és.
Però aquest esquema no és cap novetat, ni un invent de Batasuna. Fou Carlos Garaikoetxea qui proposà aquesta metodologia ja el febrer de 1982. Es deiaMesa per la pau, i recollia : la mesa de partits i la tècnica entre Govern i ETA. Fins i tot, Alianza Popular i Herri Batasuna estaven disposades a participar-hi, i tenim l’hotel preparat i tot.
Però uns atemptats d’ETA sabotejaren l’intent. Per què ha fracassat aquest darrer procés? El PSOE no va tenir el coratge suficient per acabarambel conflicte i va voler capitalitzar el procés. De fet, les converses de Loiola a tres (Batasuna, PNB, PSE) en són un exemple. Es va sentir marginada EA de les negociacions? Bé, larealitat ésqueesvaexcloure molta gent. Però vàrem, estar informats d’allò que succeïa puntualment, a través de Batasuna.
D’ençà que les relacions PNB-EA es refredaren? No, perquè són dos àmbits diferents, el de la governavilitat i el del procés. Però sí és veritat que som partits diferents, nosaltres socialdemòcrates i ells liberals; uns independentistes i els altres sobiranistes. Vol dir això que no hi aura coalició PNB-EA a les pròximes eleccions al Parlament basc? Són coalicions que es prenen en moments de màxima tensió. Quant arribi el moment, l’Executiva nacional ho haurà de valorar. A Catalunya i a les Balears governa el Partit Socialista juntament amb els nacionalistes d’esquerres.
Quan passarà això aEuskadi? Tot arribarà, i això dirà que som un país normalitzat. Jo pens que les coalicions s’han de fer des de l’eix ideològic, i no des del vessant nacionalista. Però la greu situació actual no ho permet. Continuarà el Tripartit? L’aposta d’EA per a les properes autonòmiques és un front sobiranista, un front pel dret a fecidir.
Serà progressista i democràtic. S’hi convidarà Batasuna? L’esquerra abertzale hi hauria d’ésser. Tot i que faci una condemna explícita de la lluita armada? Ah! Les condemnes i condemnes… Això és relatiu. Perquè a EA el que importa és que tots els agents apostin inequívocament per la política. Un compromís potent per les vies democràtiques. I no n’hi ha, d’excepcions. Ni tortures, ni maltractament, ni amenaçats, ni morts… Tota violació en matèria de Drets Humans ha de ser rebutjada.
Havíeu visitat abans Mallorca? Encara no, és la primera vegada que trepitj l’illa. Però pels companys d’Esquerra Republicana, més o manco en conec la realitat política.
Quines perspectives veis al sobiranisme illenc? S’està avançant, i cada vegada amb més força. Mallorca és una societat diferenciada, comel Québec canadenc, però integrable. I el procés de consulta pel dret a decidir, per l’autoderminiació és imparable.
PDF: Ver PDF
Fuente: Ander Zurimendi/Diari de Balears
